Viatge a Còrsega. Dia 2: Ruta pel Cap Corse

El segon dia a Còrsega el volem dedicar a explorar la part més nord de l’illa, el Cap Corse. Donar-li la volta des de Patrimonio, on estem allotjats, suposa fer poc més de 130 quilòmetres, però ja imaginem que ens hi passarem tot el dia. El poc tros que vam fer el dia abans fins a Nonza ja vam veure que la carretera és molt estreta i plena de revolts, i ens han dit que més endavant encara és pitjor.

El primer objectiu és arribar a Centuri a l’hora de dinar. Des de Patrimonio, el Google Maps ens marca una hora i mitja però triguem pràcticament el doble. El camí és ple de llocs on parar-se al voral de la carretera i quedar-nos embadalits mirant el mar, els penya-segats i les moltes torres genoveses que ens anem trobant.

Anuncis

Viatge a Còrsega. Dia 1: Nonza

El primer dia a Còrsega va ser més una tarda-vespre per anar-nos aclimatant al ritme pausat de l’illa i a les carreteres estretes i plenes de revolts. Un cop aterrats a l’aeroport de Bàstia, recollim el cotxe i ens dirigim cap a Patrimonio, per instal·lar-nos al B&B de U Castellu Piattu. Aquí ja topem amb la realitat i triguem gairebé 1 hora a fer els 30 quilòmetres de distància que marca el Google Maps. Acabem parant a mig camí per fer un dinar ràpid i només tenim l’opció de fer un entrepà. Són les dues, però això és França i ja està tot tancat.

Un cop instal·lats ja és primera hora de la tarda i decidim anar a explorar una mica els voltants de Patrimonio. Fem una primera parada a la Marine de Farinole, una platja de sorra famosa entre els surfistes per les onades. Trobem que està massa plena i que realment hi ha moltes onades. Optem per marxar i seguir cap a Nonza, ja hi haurà temps de buscar platges millors i més solitàries.

Columbia Road Flower Market a Londres

No sabem si és per l’arribada de la primavera, per l’explosió de roses de Sant Jordi o perquè fa tot just un any que passàvem uns dies a Londres, però ens ha vingut de gust recordar el matí que vam passar al mercat de flors de Columbia Road. Londres és ben coneguda pels seus mercats. Portobello, Camden o Brick Lane són un pol d’atracció turística i visita obligada el primer cop que es viatja a la capital britànica. A nosaltres no ens agrada perdre’ns cap dels mercats de les ciutats que visitem, és una de les coses que més ens agrada fer. Però no sabem si és perquè els teníem mitificats o perquè són tan grans i multitudinaris que es difícil trobar-hi peces interessants si no vas ben aconsellat, el cas és que cap d’ells ens va acabar de fer el pes. En canvi, el Columbia Road Flower Market va ser una molt agradable sorpresa.

L’Oslo més creatiu: Vulkan, Mathallen i DogA

Oslo té la fama injusta de ser la menys atractiva de les capitals nòrdiques. I ens atrevim a dir injusta perquè qualsevol que faci més de cinc anys que hagi visitat la ciutat, té un record que no té res a veure amb l’actual. La capital noruega ha fet aquests últims anys un gran esforç per modernitzar-se, guanyar nous espais i obrir-se al fiord i ho ha fet amb una aposta per una arquitectura respectuosa i sostenible que ha canviat el perfil de bona part de la ciutat sense desfigurar-la.

Holmenkollen, salts d’esquí a Oslo

L’1 de gener és sinònim de llevar-se tard, sovint amb ressaca, posar la tele i encadenar el concert de cap d’any a Viena amb els salts d’esquí a Garmisch-Partenkirchen. A Garmisch hi vam estar fa molts anys, quan encara no existien les càmeres digitals, però els salts d’aquest any ens van fer pensar en un altre trampolí on vam estar fa tres mesos: el de Holmenkollen a Oslo. El Holmenkollen ski jump és el trampolí de salts d’esquí més modern del món, una impressionant estructura d’acer i ciment que treu la respiració només de pensar que els saltadors es llancen per aquesta pendent!

Pont de desembre a Amsterdam

Fer una escapada prenadalenca s’ha convertit gairebé en una tradició per a nosaltres. L’hivern i l’ambient de Nadal són les excuses perfeces per descobrir cada any alguna capital europea. I aquest desembre ha estat el torn d’Amsterdam. Tot i que preferim viatjar entre setmana, aquesta vegada no va poder ser, i vam haver d’aprofitar el pont i algun dia extra que hi vam afegir per darrera. Potser per això ens vam trobar molta, moltíssima gent a Amsterdam i, afegint-hi les bicicletes, en algun moment vam arribar a pensar que no hi cabríem tots. Per això, el diumenge vam preferir fugir per unes hores a Utrecht i després visitar barris menys transitats d’Amsterdam. I per sort, els dies extres ens vam permetre reconciliar-nos amb una ciutat una mica més tranquil·la i menys massificada.