Viatge a Còrsega. Dia 3: Platja de Loto i cellers a Patrimonio

Reprenem el relat de la nostra setmana a Còrsega que vam interrompre per fer unes merescudes vacances de tres setmanes al Quebec i que, després, havia quedat aparcat per la voràgine de la tornada a la feina. Però abans que se’ns oblidi del tot, volem acabar-lo perquè tenim moltes altres entrades pendents!

El tercer dia a Còrsega s’aixeca amb el presagi del canvi de temps que ens acompanyaria fins al final del viatge. Només llevar-nos, notem que fa més vent i que comencen a acostar-se uns núvols. Dubtem si mantenir els plans que teníem previstos i que incloïen la visita a una de les millors platges de Còrsega: la platja de Loto. Finalment, decidim acostar-nos fins a Saint Florent, una de les localitats més turístiques del nord de Còrsega i d’on surten els vaixells que van fins a les platges de Loto i Saleccia i decidir-ho allà mateix.

Anuncis

Viatge a Còrsega: una setmana al nord de l’illa

Aquest mes de juliol hem fet una parada d’una setmana per agafar forces abans de les vacances de setembre. Després d’un any amb molta feina, volíem un destí tranquil, amb platja però on hi hagués més coses a fer que estirar la tovallola a la sorra. Som inquiets de mena i ja sabem que no aguantem molta estona sense fer res… Al final vam escollir Còrsega perquè vam trobar uns bitllets ben barats i teníem molta curiositat per descobrir aquesta illa que combina unes platges de postal amb unes muntanyes de vertigen. Anirem explicant en properes entrades el viatge, però volíem fer un primer resum amb la ruta i quatre consells.

La vinya dels artistes a la Pobla de Cérvoles

Hi ha conceptes que combinen molt bé, com són els d’art, arquitectura, vi i paisatge. És el gran secret de l’enoturisme. I acabem de visitar un projecte que ha sabut “maridar” aquests quatre ingredients a la perfecció: La vinya dels artistes del Celler Mas Blanch i Jové a la Pobla de Cérvoles. Com gairebé totes les bones iniciatives, el projecte va néixer per casualitat l’any 2006, gràcies a l’amistat entre els propietaris del celler i el pintor Josep Guinovart. I d’aquesta passió pel vi, per l’art i per un territori, Les Garrigues, es va crear el celler i un projecte artístic molt interessant en un entorn rural inesperat. Després de la mort del pintor, el projecte ha continuat creixent, empès per la voluntat dels propietaris del celler i dels amics de Guinovart que han continuat col·laborant-hi desinteresssadament.