L’Institut del Món Àrab de Jean Nouvel

Institut del Món Àrab de París des del Pont de Sully

L’Institut del Món Àrab de París és el primer gran encàrrrec d’un dels arquitectes que més ha contribuit a modificar la fesomia de moltes ciutats durant les últimes dues dècades: el francès Jean Nouvel. La seva arquitectura té gairebé tants admiradors com detractors, i en plena bombolla constructora, hi ha qui fins i tot el va acusar de ser gairebé com una “franquícia” de l’arquitectura. Però avui volem presentar-vos aquest edifici no només pel seu valor arquitectònic, també perquè creiem que és un racó poc conegut de París, molt a prop del centre turístic i que val la pena visitar com a museu i centre cultural que intenta bastir ponts entre el món àrab i el món occidental.

Anuncis

Els banys àrabs a Granada

Sostre sala calenta El Bañuelo

Granada conserva diferents restes dels banys de la ciutat en època àrab, tant els que hi havia dins dels Palaus de l’Alhambra com també dels que hi havia repartits per tota la ciutat. Per als àrabs, igual que per als romans, els banys no eren només un lloc d’higiene sinó també un espai social, un punt de trobada, on es conversava i s’hi feien negocis i tota mena de pactes i acords. Per a moltes dones era també un dels pocs moments en què sortien de casa.

El patio de los leones de l’Alhambra, restaurat

El Patio de los leones de l'Alhambra apareix entre les columnes

No, no farem una entrada sobre l’Alhambra sencera perquè no sabríem com condensar les més de 150 fotos que hi vam arribar a fer durant les més de sis hores que vam estar visitant-la (i això que les guies diuen que en tres hores ho visites tot…). És un momument conegut de sobres i un dels més visitats d’Espanya. Així que poca cosa més hi podríem afegir nosaltres. Però sí que som dels privilegiats que ja hem pogut veure restaurada una de les joies de l’Alhambra: el Patio de los leones amb la seva magnífica font. Des d’aquest estiu, i després d’una restauració que va començar el 2002 ja torna a estar obert al públic que, a més a més, pot tornar a passejar-hi i a acostar-se a la font. I és que des dels anys 90 només es podia circular per la galeria que envolta el pati perquè els visitants s’enduien la grava que hi havia amb les sabates i posaven en perill la conservació de la resta dels palaus.