Stykkishólmur i la biblioteca d’aigua de Roni Horn

Fa tot just un any de la nostra ruta de 15 dies per Islàndia, un país que ens va enamorar i un viatge que hem anat explicant a trossets en el nostre blog. Ara, quan estem tot just planificant les nostres vacances pel setembre, una exposició a Barcelona ens ha fet recordar un dels racons que més ens va agradar: Stykkishólmur, a la península de Snaefellsnes, el territori on Juli Verne va situar el Viatge al centre de la terra.

La Quadriennale d’Art contemporani de Düsseldorf

In orbit de Tomás Saraceno

Quan vam visitar Düsseldorf per Setmana Santa, la idea era visitar una ciutat petita, on no hi haguessin moltes coses “obligades” per veure i així poder passejar i perdre el temps badant pels carrers al ritme que ens agrada. Va ser un cop ja teníem els bitllets que ens vam adonar que a Düsseldorf, cada quatre anys, s’hi celebra una Quadriennale d’Art Contemporani i (ja és casualitat!) coincidia amb la nostra visita. Així que, sense saber-ho, els tres dies que teníem previst ser-hi se’ns van fer curts perquè realment hi havia moltes coses i molt interessants a veure!

El Matadero de Madrid, un centre de creació contemporània

Ara fa just un any que vam passar un cap de setmana llarg a Madrid. Ja hi havíem estat altres vegades i, en aquesta ocasió, teníem moltes ganes de visitar el projecte del Matadero, el centre de creació contemporània instal·lat a les antigues instal·lacions del Matadero Muncipal de Legazpi. Aquest enorme complex es va començar a construir a principis del segle XX per acollir un nou escorxador que satisfés les necessitats d’una capital que creixia, i va estar en funcionament fins a mitjans dels anys 90. És un gran exemple d’arquitectura neomudéjar industrial i també de com recuperar un espai com aquest per a la creació contemporània i les activitats culturals.

Columbia Road Flower Market a Londres

No sabem si és per l’arribada de la primavera, per l’explosió de roses de Sant Jordi o perquè fa tot just un any que passàvem uns dies a Londres, però ens ha vingut de gust recordar el matí que vam passar al mercat de flors de Columbia Road. Londres és ben coneguda pels seus mercats. Portobello, Camden o Brick Lane són un pol d’atracció turística i visita obligada el primer cop que es viatja a la capital britànica. A nosaltres no ens agrada perdre’ns cap dels mercats de les ciutats que visitem, és una de les coses que més ens agrada fer. Però no sabem si és perquè els teníem mitificats o perquè són tan grans i multitudinaris que es difícil trobar-hi peces interessants si no vas ben aconsellat, el cas és que cap d’ells ens va acabar de fer el pes. En canvi, el Columbia Road Flower Market va ser una molt agradable sorpresa.

Cap de setmana a Düsseldorf

Düsseldorf ha estat el destí de la nostra escapada de Setmana Santa. Quan ho dèiem, la gent aixecava la cella i ens preguntava que què hi havia a Düsseldorf. Nosaltres responíem que no ho sabíem i que ja ho explicaríem a la tornada. Doncs bé, podem dir que Düsseldorf ens ha sorprès molt gratament. Aquesta ciutat de poc més de mig milió d’habitants és la capital del Land de Rind del Nord-Westfalia i un dels motors econòmics i industrials d’Alemanya. És una de les regions més riques del país, seu de moltes multinacionals, sobretot del sector de les telecomunicacions. I es nota que hi ha diners: en els carrers, en les moltes obres per millorar el centre (incloent una nova línia de metro), en els edificis i en els cotxes… Però alhora no és una ciutat cara, sobretot els caps de setmana, quan els vols són més econòmics i els hotels abaixen els preus de les habitacions.

La vinya dels artistes a la Pobla de Cérvoles

Hi ha conceptes que combinen molt bé, com són els d’art, arquitectura, vi i paisatge. És el gran secret de l’enoturisme. I acabem de visitar un projecte que ha sabut “maridar” aquests quatre ingredients a la perfecció: La vinya dels artistes del Celler Mas Blanch i Jové a la Pobla de Cérvoles. Com gairebé totes les bones iniciatives, el projecte va néixer per casualitat l’any 2006, gràcies a l’amistat entre els propietaris del celler i el pintor Josep Guinovart. I d’aquesta passió pel vi, per l’art i per un territori, Les Garrigues, es va crear el celler i un projecte artístic molt interessant en un entorn rural inesperat. Després de la mort del pintor, el projecte ha continuat creixent, empès per la voluntat dels propietaris del celler i dels amics de Guinovart que han continuat col·laborant-hi desinteresssadament.