Viatge a Còrsega. Dia 3: Platja de Loto i cellers a Patrimonio

Reprenem el relat de la nostra setmana a Còrsega que vam interrompre per fer unes merescudes vacances de tres setmanes al Quebec i que, després, havia quedat aparcat per la voràgine de la tornada a la feina. Però abans que se’ns oblidi del tot, volem acabar-lo perquè tenim moltes altres entrades pendents!

El tercer dia a Còrsega s’aixeca amb el presagi del canvi de temps que ens acompanyaria fins al final del viatge. Només llevar-nos, notem que fa més vent i que comencen a acostar-se uns núvols. Dubtem si mantenir els plans que teníem previstos i que incloïen la visita a una de les millors platges de Còrsega: la platja de Loto. Finalment, decidim acostar-nos fins a Saint Florent, una de les localitats més turístiques del nord de Còrsega i d’on surten els vaixells que van fins a les platges de Loto i Saleccia i decidir-ho allà mateix.

Viatge a Còrsega. Dia 2: Ruta pel Cap Corse

El segon dia a Còrsega el volem dedicar a explorar la part més nord de l’illa, el Cap Corse. Donar-li la volta des de Patrimonio, on estem allotjats, suposa fer poc més de 130 quilòmetres, però ja imaginem que ens hi passarem tot el dia. El poc tros que vam fer el dia abans fins a Nonza ja vam veure que la carretera és molt estreta i plena de revolts, i ens han dit que més endavant encara és pitjor.

El primer objectiu és arribar a Centuri a l’hora de dinar. Des de Patrimonio, el Google Maps ens marca una hora i mitja però triguem pràcticament el doble. El camí és ple de llocs on parar-se al voral de la carretera i quedar-nos embadalits mirant el mar, els penya-segats i les moltes torres genoveses que ens anem trobant.

Viatge a Còrsega. Dia 1: Nonza

El primer dia a Còrsega va ser més una tarda-vespre per anar-nos aclimatant al ritme pausat de l’illa i a les carreteres estretes i plenes de revolts. Un cop aterrats a l’aeroport de Bàstia, recollim el cotxe i ens dirigim cap a Patrimonio, per instal·lar-nos al B&B de U Castellu Piattu. Aquí ja topem amb la realitat i triguem gairebé 1 hora a fer els 30 quilòmetres de distància que marca el Google Maps. Acabem parant a mig camí per fer un dinar ràpid i només tenim l’opció de fer un entrepà. Són les dues, però això és França i ja està tot tancat.

Un cop instal·lats ja és primera hora de la tarda i decidim anar a explorar una mica els voltants de Patrimonio. Fem una primera parada a la Marine de Farinole, una platja de sorra famosa entre els surfistes per les onades. Trobem que està massa plena i que realment hi ha moltes onades. Optem per marxar i seguir cap a Nonza, ja hi haurà temps de buscar platges millors i més solitàries.

Viatge a Còrsega: una setmana al nord de l’illa

Aquest mes de juliol hem fet una parada d’una setmana per agafar forces abans de les vacances de setembre. Després d’un any amb molta feina, volíem un destí tranquil, amb platja però on hi hagués més coses a fer que estirar la tovallola a la sorra. Som inquiets de mena i ja sabem que no aguantem molta estona sense fer res… Al final vam escollir Còrsega perquè vam trobar uns bitllets ben barats i teníem molta curiositat per descobrir aquesta illa que combina unes platges de postal amb unes muntanyes de vertigen. Anirem explicant en properes entrades el viatge, però volíem fer un primer resum amb la ruta i quatre consells.

Stykkishólmur i la biblioteca d’aigua de Roni Horn

Fa tot just un any de la nostra ruta de 15 dies per Islàndia, un país que ens va enamorar i un viatge que hem anat explicant a trossets en el nostre blog. Ara, quan estem tot just planificant les nostres vacances pel setembre, una exposició a Barcelona ens ha fet recordar un dels racons que més ens va agradar: Stykkishólmur, a la península de Snaefellsnes, el territori on Juli Verne va situar el Viatge al centre de la terra.

La Quadriennale d’Art contemporani de Düsseldorf

In orbit de Tomás Saraceno

Quan vam visitar Düsseldorf per Setmana Santa, la idea era visitar una ciutat petita, on no hi haguessin moltes coses “obligades” per veure i així poder passejar i perdre el temps badant pels carrers al ritme que ens agrada. Va ser un cop ja teníem els bitllets que ens vam adonar que a Düsseldorf, cada quatre anys, s’hi celebra una Quadriennale d’Art Contemporani i (ja és casualitat!) coincidia amb la nostra visita. Així que, sense saber-ho, els tres dies que teníem previst ser-hi se’ns van fer curts perquè realment hi havia moltes coses i molt interessants a veure!