El Lloyd’s Building i la Gherkin Tower, passat i present de la City de Londres

Willis Building by Foster+Partners vs. Lloyd's by Richard Rogers

Quan un és un apassionat de l’arquitectura és impossible fer dues passes a la City de Londres sense aturar-se i mirar amunt. A cada cantonada hi ha un edifici més impressionant que l’anterior i el boom constructiu no s’atura. Per això quan vam fer l’itinerari arquitectònic “Desings of the time” ens vam allargar més del compte i vam decidir deixar dos dels edificis més importants de la City per un altre dia. Són el Lloyd’s Building i la Gherkin Tower.

Anuncis

“Designs of the time”, itinerari arquitectònic per la City de Londres

The City under construction

La City de Londres no és només el districte financer més important d’Europa, el centre on es mouen els diners, és també un dels atractius turístics de la ciutat. Aquí, l’arquitectura més contemporània, més exuberant i grandiloqüent, conviu amb els enclavaments històrics de la capital britànica. Passat i futur en un sol barri que continuament es transforma i es reinventa com queda clar en la gran quantitat de grues i obres que troba per tot arreu.

The Shard i el City Hall, la cara més nova del barri de Southwark a Londres

The Shard and City Hall Complex

Una de les sorpreses que ens vam emportar durant la nostra última visita a Londres és que sembla que la crisi i l’esclat de la bombolla immobiliària no han arribat a la capital britànica. Per tot arreu es veuen grues i solars on s’han enderrocat edificis vells per construir-ne de nous. I no parlem de construccions modestes, no. Parlem de grans gratacels, amb les millors firmes encapçalades pels millors arquitectes del món competint per veure qui construeix l’edifici més alt i més impressionant.

La Tate Modern de Londres

De totes les vegades que hem estat a Londres, només hi ha un edifici que hem repetit sempre: la Tate Modern. Podem dir, doncs, que és el nostre racó preferit de Londres i, per tant, era el primer del que us volíem parlar. Situada a la South Bank de Londres, la Tate Modern allotja el fons nacional d’Art Modern, que va des de principis del segle XX fins als nostres dies. A més, acull habitualment exposicions temporals, de les millors que es fan en art contemporani al món. Però no és només pel fons i per les exposicions que val la pena visitar-la, també pel magnífic edifici, una antiga central elèctrica, i la transformació per convertir-la en museu. Aquesta vegada, el motiu de la visita (o l’excusa per anar fins a Londres), era la retrospectiva de l’artista nordamericà Roy Lichtenstein (1923-1997).

La Nimes contemporània

Carré d'Art de Norman Foster

Hi ha ciutats que et sorprenen gratament, que no són el motiu de la teva visita i de les que te n’acabes emportant un gran record. A nosaltres ens passa amb Nimes. El primer cop que hi vam anar va ser per un concert de Bjork, que no venia a Barcelona, i que tenia l’al·licient de fer-se a les Arènes, l’amfiteatre romà de Nimes. Però hi hem tornat tres o quatre vegades perquè ben a prop hi hem descobert un racó (que aviat compartirem amb vosaltres) que s’ha convertit en un dels nostres llocs preferits per descansar i desconnectar del món.