De Basilea cap al Vitra Campus

Dels quatre dies a Basilea, un el vam dedicar al Vitra Campus. I mare meva!!! és una passada: un munt d’edificis, visites guiades, exposicions sobre disseny, la pròpia col·lecció de mobiliari, la botiga i un bon lloc per menjar. De fet, qualsevol excusa és bona, cal anar-hi!

I la llista de noms és llarga: de Zaha Hadid a Álvaro Siza, passant per Frank Gehry o Tadao Ando, els suïssos Herzog&deMeuron, Nicholas Grimshaw, Renzo Piano, Jean Prouvé, Buckminster Fuller, Carsten Höller, Claes Oldenburg i no ens oblidem la parella japonesa Sanaa.

Vita Campus Map

El projecte de Vitra va començar el 1957 quan el seus fundadors Erica i Willi Fehlbaum van començar a fabricar i comercialitzar el mobiliari que dissenyaven Ray i Charles Eames però van creure que calia anar més enllà. Des de llavors Vitra no ha parat de créixer. Actualment el projecte ja va per la tercera generació familiar.
Així com en el seu moment els fundadors van ser uns visionaris i van apostar per la qualitat i pel disseny, al llarg dels anys s’ha seguit aquesta mateixa filosofia. Quan ha fet falta construir qualsevol edifici dins del recinte, s’han buscat arquitectes de renom. I en gairebé tots els projectes, això va suposar un repte majúscul per als escollits.

Hi ha visites guiades cada dia i a diferents hores. Nosaltres vam visitar el campus un dilluns i vam fer la visita guiada d’arquitectura al migdia. La visita d’arquitectura passeja per tot el complex i té una durada de dues hores que passen volant.

La visita començava just al Schaudepot (2016). Un dels edificis de Herzog&deMeuron tot de maó i que acull la grandiosa col·lecció de mobiliari de diferents èpoques i estils. Un edifici amb una forta personalitat que es va dissenyar a l’ombra d’un altre ja existent: la impressionant Estació de bombers de Zaha Hadid. L’estació es visita tota per dins. Aquest va ser el primer edifici que va construir com arquitecta i va ser una aposta personal dels fundadors de Vitra. Podríem dir que no hi ha ni una línia o angle recte: les escales, la cuina, els vestidors, les finestres, fins i tot les portes. Tot un repte fotografiar-la i és que Hadid va jugar amb els efectes visuals i les perspectives.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La visita passa entre dos naus de producció dissenyades per dos mestres: Nicholas Grimshaw, el primer gran arquitecte a construir per Vitra després de l’incendi de 1981 i que va haver de fer-ho en només 6 mesos. I l’altre mestre és Alvaro Siza. L’arquitecte portuguès construeix 10 anys després i es va inspirar en les construccions anteriors a l’incendi. Per unir ambdós naus va dissenyar un pont llevadís que baixa automàticament els dies que plou.

Els propietaris van conèixer Frank Gehry a l’estudi de Claes Oldenburg el 1984, on concretaven un regal pel 70è aniversari de Willi Fehlbaum. I uns anys després, Gehry va construir per primer cop a Europa. El portal d’accés al complex, una nau de producció i el VitraMuseum (1989) just al costat, tot de color blanc. El museu organitza dues exposicions a l’any que després volten per altres institucions d’arreu del món. El museu té les inconfusibles formes sinuoses que tothom reconeix, però en canvi, l’àrea industrial és ben recta i senzilla. Bé, senzilla fins que veus l’entrada i les sortides posteriors, que tenen el seu toc personal. Imagineu-vos construir aquestes estructures sense ordinadors ni cap mena d’ajuda informàtica, només amb maquetes…

Un altre gran despatx, ha construït la nova nau de producció de Vitra, parlem dels japonesos Sanaa (2012). I és que en aquest cas ha estat el seu primer edifici industrial al món. Una construcció oval, diàfana, amb molta llum natural i amb tota la façana recoberta de plexiglàs. Unes planxes blanques de 6mm de gruix i de 6 m d’alçada amb 6 motllos diferents que es van repetint per tota la façana. Unes peces que confereixen a la nau una lleugeresa i un efecte visual preciós.

El procés de construcció es va fer sense aturar la producció. Un repte majúscul de coordinació per logística, disseny i construcció. I sobretot pels propis fabricants del plexiglàs que mai havien fet res semblant: les peces de plexiglàs més grans del món. L’edifici quedava aprop d’uns blocs de pisos i el principal repte era que no semblés una nau industrial per no destorbar els veïns. El resultat: sublim.

Per motius obvis durant la visita guiada que accedeix a l’interior de la nau, no s’hi poden fer fotografies.

Seguidament la ruta visita Tadao Ando. The House of silence (1993), així és com es coneix el primer edifici que va construir fora del Japó. Un espai per a reunions i conferències dissenyat amb ciment, fusta i vidre. Un espai que respira una tranquil·litat i un silenci impressionants.

El final de la visita acaba a l’accés principal on hi ha disperses petites perles de diferents arquitectes: Diogene una construcció experimental de Renzo Piano, una estació de servei de Jean Prouvé i una cúpula geodèsica de Buckminster Fuller.

DADES D’INTERÈS

  • Bus n.55 des de Basel.
  • Tren des de l’Estació Badischer (Basel) fins a Weil am Rhein (Alemanya) i caminar 1km seguint senyals indicatives.
  • Cotxe o “24 stops Shuttle Bus” millor consulteu-ho aquí
  • Els preus oscil·len entre 6 i 17€ (visites guiades a part). Més detalls aquí
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s