Feia temps que volíem anar a Basilea perquè en anteriors ocasions només hi havíem estat per feina. Uns dies a mitjans de desembre van ser les dates perfectes, un cap de setmana llarg que com sempre, es va fer curt i on els nostres objectius els teníem molt clars: arquitectura, exposicions i uns Mercats de Nadal amb molta anomenada.
Teníem ben triades les prioritats perquè hi ha moltes coses a visitar i com que alguns llocs quedaven a les afores, calia afinar el planning com els rellotges suïssos.
Els 4 imprescindibles d’arquitectura van ser: la Fondation Beyeler, la Chapelle Ronchamp, el Vitra Campus i el Kunstmuseum de Basel. Un per dia.
Les exposicions imprescindibles van ser: Paul Klee a la Beyeler, Ray&Charles Eames a Vitra i el quadre de La núvia del vent d’Oskar Kokoschka al Kunstmuseum.
I no cal dir, que tots els menjars els vam fer en els diferents Mercats de Nadal que hi ha per la ciutat mentre anàvem passejant d’una banda a l’altra.
El primer dia: la Fondation Beyeler. S’hi arriba amb el tramvia 6. L’edifici el va dissenyar Renzo Piano l’any 1997. Els espais on es fan les exposicions temporals es poden transformar gairebé a plaer. I això afecta, i molt, a com es poden dissenyar les exposicions. Nosaltres la vam gaudir i vam aprendre com mai abans. I és que les dues exposicions que hem vist en aquest centre han estat brutals: Jeff Koons fa temps i ara Paul Klee. Malgrat els 25€ per cap, és un museu ultra recomanable i l’exposició de Paul Klee es pot visitar fins el 21 de gener de 2018!
L’exposició és entenedora, està molt ben dissenyada i ben pensada. Els espais, les obres que han portat, la seva disposició, les cartel·les, el tríptic… Tot, t’ajuda a entendre l’artista i el seu treball. El com, el quan i sobretot, el perquè arriba a l’abstracció més absoluta, com canvia l’estil, què el motiva a fer-ho, com l’afecta el context del moment… Entens la seva evolució i la gaudeixes. Ja ens agradava el seu treball però és que exposicions com aquesta fan que et treguis el barret. I a més, de regal: la Fondation celebra els 20 anys i han fet un muntatge, en col·laboració amb galeristes i col·leccions privades de Suïssa, portant obres de primeríssim nivell, i organitzant-les com si fossin un gabinet de curiositats del segle XVIII, una galeria d’un marxant del segle XIX… Vaja, un altre regal per als ulls i per la ment.
Segon dia: lloguem un cotxe, al costat francès de l’aeroport de Basel per anar fins a Notre Dame du Haut també coneguda com la Chapelle Ronchamp de Le Corbusier. La Chapelle Ronchamp ja era en època medieval un lloc de peregrinació i ara, per alguns, és el que en diríem una Meca de l’arquitectura mundial. En parlarem més, en un futur post.
La Chapelle Ronchamp al capdamunt del turó
I és que va ser gràcies a l’Abat Lucien Ledeur i a l’inspector de Monuments històrics Francois Mathey, que van perseguir l’arquitecte, fins que el 1950 Le Corbusier va anar-hi. I en la visita va quedar tant impressionat del lloc que l’abril de 1954 es posa la primera pedra i el juny de 1955 ja s’inaugurava. Aquests dos personatges van creure que només ell podia ser qui donés un nou esperit a l’arquitectura sacre contemporània. 
La Capella té ben aprop altres instal·lacions: un alberg per peregrins i una casa pel capellà, de Le Corbusier. Hi ha també una estructura amb 3 campanes dissenyada per Jean Prouvé cap als anys 70. I des de 2011, el turó acull un nou complex amb l’accés pels visitants i el monestir de Santa Clara. Un nou complex dissenyat per Renzo Piano i totalment integrat en el paisatge
Malauradament, el dia que hi vam anar feia un fred que pelava, estava ennuvolat i feia vent però, s’hi havia d’anar! I l’emoció va ser potent! De tornada, vam parar al Mercat de Nadal de Mulhouse: ple de gent, botiguetes, parades de menjar, atraccions… vaja un encant de mercat on s’hi menja mooolt bé.
Tercer dia: agafem l’autobús 55 i directes cap al Vitra Campus, que ja avanço que necessitarà un article a part perquè és bestial. La llista de noms és impressionant: Zaha Hadid, Herzog&de Meuron, Tadao Ando, Frank Gehry, Alvaro Siza, Sanaa, Nicholas Grimshaw, Renzo Piano, Buckminster Fuller, Jean Prouvé… Una passada, vaja!!! Només us dic que es visita gairebé tot i que les visites guiades d’arquitectura que passegen per dins el complex duren 2 hores i més que t’hi estaries!!!
Però per rematar el dia, al Vitra Museum hi havia l’exposició Ray & Charles Eames: The Power of Design. Un altre bon ganxo pels amants del disseny i fans d’aquesta parella, oberta fins el 25 de febrer de 2018.
Quart dia: l’objectiu número 1 era el quadre Die Windsbraut (La núvia del vent) d’Oskar Kokoschka (1914) al Kunstmuseum però també volíem veure el nou edifici que hi ha just al costat. I dit i fet, ben aviat estàvem entrant-hi.
Va estar-se-la mirant més de 10 minuts! Una preciositat.
A l’edifici antic del Kunstmuseum hi vam veure el que volíem: La núvia de vent d’Oskar Kokoschka. Una passada que es pintés això a principis de segle. La Ibana s’hi va estar mooolta estona. Molta més que jo i això que normalment fem tard perquè jo m’hi estic molt temps.
Però per sorpresa meva hi havia també un amic del meu estimat Mies van der Rohe: en Wilhelm Lehmbruck. Un escultor poc conegut malgrat que Mies gairebé sempre incloïa una peça seva en els seus projectes. Ara ja n’heu vist una obra seva. Wilhem Lehmbruck, recordeu-lo.
Vistos els clàssics vam anar cap al nou edifici, a l’altre costat del carrer i la connexió es fa per sota terra. Christ & Gantenbein en són els arquitectes i es va inaugurar el 2016. La característica façana de maons té un fris ocult que s’il·lumina, suposem que al capvespre, perquè nosaltres no el vam poder veure.
L’exterior és auster però impactant i a l’interior, l’espai pren un protagonisme contingut per tal que les obres d’art llueixin amb tot el seu esplendor. Obres de la segona meitat del segle XX: Lichtenstein, Donald Judd, Art minimal, segones Avantguardes americanes, Mark Rothko, Jackson Pollock, Barnet Newman, Clyford Still… Aquí vaig estar-m’hi jo mooolta més estona.
Jo m’hi hagués estat encara més estona però ens esperava una reserva al Mercat de Nadal de la Münsterplatz per menjar Fondue i la tornada a casa.
Ja per acabar, només dir-vos que creiem que hem vist ben poca cosa de Basel perquè no hem visitat ni altres edificis, ni galeries d’art, ni més museus o fundacions privades. Aquesta ciutat acull la Fira d’Art més important de tot el món i no te l’acabaries mai.
DADES INTERESSANTS
Companyies que volen Barcelona-Basel: Easyjet, Ryanair, Vueling, SwissAir…
Fondation Beyeler – Com arribar-hi: Tramvia 6 (o aquí)- Preu adult 25€
Chapelle Ronchamp – Lloguer de cotxe entre 30/75€ – Com arribar-hi (aquí) – Preu adult 8€
Vitra Campus – Com arribar-hi: Bus n. 55 – Preus (aquí): Museum+Visita: 11+14€
Kunstmuseum Basel – On és (aquí) – Preu adult 15€ (només col·lecció permanent)
Mercats de Nadal a Mulhouse (aquí) i a Basel: Münsterplatz i Barfüsserplatz just aquí (important mirar les dates).
One thought on “BASILEA i 4 dies d’arquitectura, art i mercats de Nadal”