BASILEA i 4 dies d’arquitectura, art i mercats de Nadal

Feia temps que volíem anar a Basilea perquè en anteriors ocasions només hi havíem estat per feina. Uns dies a mitjans de desembre van ser les dates perfectes, un cap de setmana llarg que com sempre, es va fer curt i on els nostres objectius els teníem molt clars: arquitectura, exposicions i uns Mercats de Nadal amb molta anomenada.

Teníem ben triades les prioritats perquè hi ha moltes coses a visitar i com que alguns llocs quedaven a les afores, calia afinar el planning com els rellotges suïssos.
Els 4 imprescindibles d’arquitectura van ser: la Fondation Beyeler, la Chapelle Ronchamp, el Vitra Campus i el Kunstmuseum de Basel. Un per dia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Les exposicions imprescindibles van ser: Paul Klee a la Beyeler, Ray&Charles Eames a Vitra i el quadre de La núvia del vent d’Oskar Kokoschka al Kunstmuseum.
I no cal dir, que tots els menjars els vam fer en els diferents Mercats de Nadal que hi ha per la ciutat mentre anàvem passejant d’una banda a l’altra.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El primer dia: la Fondation Beyeler. S’hi arriba amb el tramvia 6. L’edifici el va dissenyar Renzo Piano l’any 1997. Els espais on es fan les exposicions temporals es poden transformar gairebé a plaer. I això afecta, i molt, a com es poden dissenyar les exposicions. Nosaltres la vam gaudir i vam aprendre com mai abans. I és que les dues exposicions que hem vist en aquest centre han estat brutals: Jeff Koons fa temps i ara Paul Klee. Malgrat els 25€ per cap, és un museu ultra recomanable i l’exposició de Paul Klee es pot visitar fins el 21 de gener de 2018!

L’exposició és entenedora, està molt ben dissenyada i ben pensada. Els espais, les obres que han portat, la seva disposició, les cartel·les, el tríptic… Tot, t’ajuda a entendre l’artista i el seu treball. El com, el quan i sobretot, el perquè arriba a l’abstracció més absoluta, com canvia l’estil, què el motiva a fer-ho, com l’afecta el context del moment… Entens la seva evolució i la gaudeixes. Ja ens agradava el seu treball però és que exposicions com aquesta fan que et treguis el barret. I a més, de regal: la Fondation celebra els 20 anys i han fet un muntatge, en col·laboració amb galeristes i col·leccions privades de Suïssa, portant obres de primeríssim nivell, i organitzant-les com si fossin un gabinet de curiositats del segle XVIII, una galeria d’un marxant del segle XIX… Vaja, un altre regal per als ulls i per la ment.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Segon dia: lloguem un cotxe, al costat francès de l’aeroport de Basel per anar fins a Notre Dame du Haut també coneguda com la Chapelle Ronchamp de Le Corbusier. La Chapelle Ronchamp ja era en època medieval un lloc de peregrinació i ara, per alguns, és el que en diríem una Meca de l’arquitectura mundial. En parlarem més, en un futur post.

Chapel Ronchamp dalt del turó

La Chapelle Ronchamp al capdamunt del turó

I és que va ser gràcies a l’Abat Lucien Ledeur i a l’inspector de Monuments històrics Francois Mathey, que van perseguir l’arquitecte, fins que el 1950 Le Corbusier va anar-hi. I en la visita va quedar tant impressionat del lloc que l’abril de 1954 es posa la primera pedra i el juny de 1955 ja s’inaugurava. Aquests dos personatges van creure que només ell podia ser qui donés un nou esperit a l’arquitectura sacre contemporàniaVisió des del Memorial de la Guerra fet per Le Corbusier

La Capella té ben aprop altres instal·lacions: un alberg per peregrins i una casa pel capellà, de Le Corbusier. Hi ha també una estructura amb 3 campanes dissenyada per Jean Prouvé cap als anys 70. I des de 2011, el turó acull un nou complex amb l’accés pels visitants i el monestir de Santa Clara. Un nou complex dissenyat per  Renzo Piano i totalment integrat en el paisatge

Malauradament, el dia que hi vam anar feia un fred que pelava, estava ennuvolat i feia vent però, s’hi havia d’anar! I l’emoció va ser potent! De tornada, vam parar al Mercat de Nadal de Mulhouse: ple de gent, botiguetes, parades de menjar, atraccions… vaja un encant de mercat on s’hi menja mooolt bé.

Tercer dia: agafem l’autobús 55 i directes cap al Vitra Campus, que ja avanço que necessitarà un article a part perquè és bestial. La llista de noms és impressionant: Zaha Hadid, Herzog&de Meuron, Tadao Ando, Frank Gehry, Alvaro Siza, Sanaa, Nicholas Grimshaw,  Renzo Piano, Buckminster Fuller, Jean Prouvé… Una passada, vaja!!! Només us dic que es visita gairebé tot i que les visites guiades d’arquitectura que passegen per dins el complex duren 2 hores i més que t’hi estaries!!!

Però per rematar el dia, al Vitra Museum hi havia l’exposició Ray & Charles Eames: The Power of Design. Un altre bon ganxo pels amants del disseny i fans d’aquesta parella, oberta fins el 25 de febrer de 2018.

Quart dia: l’objectiu número 1 era el quadre Die Windsbraut (La núvia del vent) d’Oskar Kokoschka (1914) al Kunstmuseum però també volíem veure el nou edifici que hi ha just al costat. I dit i fet, ben aviat estàvem entrant-hi.

Die Windsbraut, 1913-14

Va estar-se-la mirant més de 10 minuts! Una preciositat.

A l’edifici antic del Kunstmuseum hi vam veure el que volíem: La núvia de vent d’Oskar Kokoschka. Una passada que es pintés això a principis de segle. La Ibana s’hi va estar mooolta estona. Molta més que jo i això que normalment fem tard perquè jo m’hi estic molt temps.

Weiblicher Torso 1910

Però per sorpresa meva hi havia també un amic del meu estimat Mies van der Rohe: en Wilhelm Lehmbruck. Un escultor poc conegut malgrat que Mies gairebé sempre incloïa una peça seva en els seus projectes. Ara ja n’heu vist una obra seva. Wilhem Lehmbruck, recordeu-lo.

Vistos els clàssics vam anar cap al nou edifici, a l’altre costat del carrer i la connexió es fa per sota terra. Christ & Gantenbein en són els arquitectes i es va inaugurar el 2016. La característica façana de maons té un fris ocult que s’il·lumina, suposem que al capvespre, perquè nosaltres no el vam poder veure.

L’exterior és auster però impactant i a l’interior, l’espai pren un protagonisme contingut per tal que les obres d’art llueixin amb tot el seu esplendor. Obres de la segona meitat del segle XX: Lichtenstein, Donald Judd, Art minimal, segones Avantguardes americanes, Mark Rothko, Jackson Pollock, Barnet Newman, Clyford Still… Aquí vaig estar-m’hi jo mooolta més estona.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Jo m’hi hagués estat encara més estona però ens esperava una reserva al Mercat de Nadal de la Münsterplatz per menjar Fondue i la tornada a casa.

Ja per acabar, només dir-vos que creiem que hem vist ben poca cosa de Basel perquè no hem visitat ni altres edificis, ni galeries d’art, ni més museus o fundacions privades. Aquesta ciutat acull la Fira d’Art més important de tot el món i no te l’acabaries mai.

DADES INTERESSANTS

Companyies que volen  Barcelona-Basel: Easyjet, Ryanair, Vueling, SwissAir…

Fondation Beyeler – Com arribar-hi: Tramvia 6 (o aquí)- Preu adult 25€

Chapelle Ronchamp – Lloguer de cotxe entre 30/75€ – Com arribar-hi (aquí) – Preu adult 8€

Vitra Campus – Com arribar-hi: Bus n. 55 – Preus (aquí): Museum+Visita: 11+14€

Kunstmuseum Basel – On és (aquí) – Preu adult 15€ (només col·lecció permanent)

Mercats de Nadal a Mulhouse (aquí) i a Basel: Münsterplatz i Barfüsserplatz  just aquí (important mirar les dates).

Anuncis

One thought on “BASILEA i 4 dies d’arquitectura, art i mercats de Nadal

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s