Visa pour l’image, el millor fotoperiodisme a Perpinyà

Cada mes de setembre tenim una cita cultural ineludible: el festival de fotoperiodisme Visa pour l’Image de Perpinyà. No ens perdem cap edició des del 2008. És el moment per descobrir l’excel·lent treball dels millors fotoperiodistes del món. Uns professionals que dediquen la vida a fer-nos arribar realitats dures, colpidores, de vegades també divertides, però que no deixen mai mai indiferent. En un moment en què els mitjans tradicionals que contractaven i finançaven aquests fotoperiodistes pateixen una crisi econòmica, empresarial i de model sense precedents, el Visa és un aparador immillorable per a la seva feina.

El primer cop que es visita el festival sorprèn la bona salut i el prestigi internacional d’un certamen que es fa en una ciutat petita com Perpinyà.  És l’esdeveniment cultural més important que s’hi organitza i la ciutat s’hi aboca. Són una vintena d’exposicions, totes gratuïtes, i també tallers, conferències, projeccions i tota mena d’activitats adreçades a professionals però obertes també al públic en general. I això és només la programació oficial, perquè en qualsevol botiga, hotel, restaurant o fins i tot pel carrer et pots trobar alguna de les moltes exposicions de l’OFF Visa. (Podeu clicar qualsevol imatge per obrir la galeria i llegir els peus de foto)

L’actualitat marca el tema de moltes de les exposicions que s’hi programen. Si l’any passat el tema principal eren les revoltes de la primavera àrab, aquesta edició Síria hi té un protagonisme especial amb imatges que costen d’empassar. També hem vist dues retrospectives excel·lents de Don McCullin i de Joao Silva. Però les exposicions que més ens agraden són aquelles que retraten temes que no acostumen a ocupar les portades dels diaris. Històries que queden amagades pel ritme frenètic de l’actualitat i que com que no són “notícia” ningú no se’n preocupa.

Aquest any destacaríem cinc exposicions:

  • “Les dones paixtus: ciutadanes de segona classe” de Sarah Canon, la dura vida de les dones que viuen a les zones tribals de la frontera entre el Pakistan i l’Afganistan, territori dominat pels talibans. Una realitat molt poques vegades fotografiada.
  • “Shane et Maggie: retrat d’una violència domèstica” de Sara Lewkowicz, un relat de la violència domèstica però també de la situació d’extrema pobresa i vulnerabilitat en què viuen molts nord-americans. Problemes de maltractaments, abusos, drogues, embarassos adolescents traspuen en un treball en què la fotògrafa és present en el moments més íntims de la parella.
  • “Kinshasa màgica. Entre artistes, caos i tradició” de Pascal Maitre. L’exposició més sorprenent. Cada any hem vist al Visa algun reportatge sobre la violència a la República Democràtica del Congo i aquesta edició tampoc no és una excepció. Per això ens ha sorprès descobrir la vitalitat artística i cultural de la capital d’aquest país, Kinshasa, amb els seus músics, pintors i artistes. Una altra visió d’Àfrica.
  • “Tot s’acabarà arreglant” de Darcy Padilla. Aquesta és la continuació d’una història impactant que ja vam veure al Visa fa dos anys. Darcy Padilla va seguir durant 18 anys la vida de Julie, una drogodependent malalta de SIDA als Estats Units. Després de la mort de Julie, Padilla ha continuat retratant la seva família, la seva filla petita, Elyssa, i el seu últim company, Jason.
  • “Restavéks” de Vlad Sokhin. Un exemple d’aquells temes que no apareixen habitualment a les portades: l’esclavatge infantil a Haití. L’extrema pobresa d’aquest país empeny moltes famílies a donar els seus fills petits a d’altres famílies amb més mitjans econòmics. Són els restavéks (del francès “rester avec”), que passen a fer totes les feines domèstiques sense cap horari ni dret a canvi només d’un plat a taula.

 

La majoria de les exposicions estan al Convent des Minimes o en edificis pròxims. Aquest any n’hi ha una que cau una mica més lluny, al nou teatre de Perpinyà, el Teatre de l’Arxipèlag. L’excursió val doblement la pena. D’una banda per veure el reportatge, unes imatges surrealistes d’Éric Bouvet fetes durant l’inclassificable festival artístic “Burning Man” al desert de Nevada. I de l’altra, per descobrir l’últim gran projecte de l’omnipresent arquitecte francès Jean Nouvel. Un edifici que destaca a Perpinyà, pels seus diferents cossos amb formes, colors i materials completament contrastats.

I per si encara no us hem convençut per visitar el Visa pour l’Image us confessarem el nostre petit secret, un altre dels motius per tornar cada any a Perpinyà. A pocs metres del Convent des Minimes, a la rue Elie Delcros, hi ha una deliciosa viniteca amb els millors vins de la Catalunya Nord. En Frederic, el propietari, us aconsellarà. Quatre taules al carrer permeten degustar els vins a copes i acompanyar-los amb alguna de les torrades amb foie, formatge o les tapes que fa la Cathy, la dona d’en Frederic. Un lloc excel·lent per fer un parèntesi i agafar forces entre exposició i exposició. A més a més, si algun vi us agrada molt el podreu comprar allà mateix.

Més informació:

  • Exposició: Visa pour l’Image a Perpinyà, fins al 15 de setembre
  • Horari: de 10h a 20h
  • Preu: Gratuït
Anuncis

5 thoughts on “Visa pour l’image, el millor fotoperiodisme a Perpinyà

  1. El pitjor que podem dir els que ens agrada viatjar és el famós: “doncs si, hem d’anar!” Però passen els anys i no hi ha manera. I cada setembre, quan comença aquest Festival, ens diem el mateix, però res de res. I això que som uns fanàtics de la fotografia!!
    Però si tard o d’hora podem anar, segur que ens podreu donar un munt de consells de Perpinyà.
    I a sobre, ja sabem on prendre una copeta de vi mentre descansem entre expo i expo…

  2. Recomendamos acudir al mayor festival de fotoperiodismo del mundo, “Visa pour l’Image” celebrado en Perpiñán, a poco más de 30 kilómetros de la frontera con Cataluña. Las exposiciones son gratuitas, repartidas por toda la ciudad y en edificios muy singulares: iglesias, conventos, cuarteles, e incluso una antigua prisión…También hay exposiciones en los cafés y tiendas del casco antiguo. ¡el ambiente fotográfico de la ciudad es único! http://www.visapourlimage.com/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s