The Shard i el City Hall, la cara més nova del barri de Southwark a Londres

The Shard and City Hall Complex

Una de les sorpreses que ens vam emportar durant la nostra última visita a Londres és que sembla que la crisi i l’esclat de la bombolla immobiliària no han arribat a la capital britànica. Per tot arreu es veuen grues i solars on s’han enderrocat edificis vells per construir-ne de nous. I no parlem de construccions modestes, no. Parlem de grans gratacels, amb les millors firmes encapçalades pels millors arquitectes del món competint per veure qui construeix l’edifici més alt i més impressionant.

A falta que n’arribin de nous, de moment el títol se l’emporta la nova estrella de l’skyline londinenc. Es veu des de gairebé qualsevol punt de la ciutat. És el The Shard (2009-12), de l’arquitecte italià Renzo Piano inaugurat el juliol del 2012, poc abans dels Jocs de Londres i que, actualment, és l’edifici més alt de la Unió Europea.

The Shard Renzo Piano des del Millenium Bridge

Ens hi acostem després de visitar la Tate Modern seguint la riba sud del riu, el barri de Southwark. Per agafar forces fem una parada al deliciós Borough Market, un dels centres gastronòmics de Londres. El contrast de passejar per alguns dels carrers més antics de la ciutat amb la punta del The Shard sobressortint tota l’estona és molt marcat. Els 310 metres d’alçada impressionen i a mida que t’hi acostes vas prenent consciència de les dimensions i comença a marejar de tant mirar cap amunt.

La façana totalment de vidre consta de 11.000 panells i sembla que cadascuna de les cares de l’edifici és recolzen les unes amb les altres. Molta feina per netejar i tenir-los ben brillants. Justament quan hi anem, uns operaris estan fent aquesta feina, penjats a molts metres d’alçada. Es ben bé que no poden tenir vertigen! Als peus de l’edifici s’aprecien els enormes pilars estructurals i els lobbys que porten a les oficines, els miradors i els restaurants de les plantes 68, 69 i 72. Per pujar als miradors s’ha de pagar 25 lliures (uns 30€) per persona! Es veu que hi ha uns telescopis d’última generació que permeten veure fins a l’últim detall de Londres, però a nosaltres ens sembla una burrada i decidim invertir els 60€ que ens hauria costat en una altra cosa. (Podeu clicar a qualsevol fotografia per obrir la galeria i llegir els peus de foto)

Els peus del The Shard encara estan plens d’obres perquè s’està remodelant la London Bridge Station. Això ens obliga a donar una volta considerable per arribar a la Bankside Walkway, el passeig que recorre tota la riba sud del Tàmesi fins al Tower Bridge. És un passeig molt agradable de fer en una tarda de primavera com la nostra i que ens porta fins al City Hall de Londres (1998-2002), l’edifici que l’arquitecte britànic per excel·lència, Sir Norman Foster, va construir per acollir l’Ajuntament de la ciutat.

City Hall North Face

L’edifici destaca per la seva forma oval, amb la façana nord amb forma corba i la sud esglaonada. A l’hora de buscar-li semblances s’ha dit que el City Hall recordava el casc de Darth Vader, el d’un motorista, a un ou deformat o fins i tot a una cotxinilla. Els seus dos ocupants fins ara, l’exalcalde Ken Livingstone va dir que semblava un testicle de vidre, i l’actual, Boris Johnson, una ceba. Diríem que no els hi agrada gaire… I a vosaltres què us recorda?

Teòricament la forma ovalada era per aconseguir la màxima eficiència energètica. Amb uns panells solars col·locats al capdamunt, Norman Foster va explicar que l’edifici era “virtualment no contaminant”. Però un estudi dels edificis públics del Regne Unit ha qualificat el City Hall en el nivell E, en un rànking que va de l’A a la G, de millor a pitjor eficiència energètica. O sigui, que sembla que no se’n va sortir gaire… (Podeu clicar a qualsevol fotografia per obrir la galeria i llegir els peus de foto)

I després de tanta arquitectura contemporània el recorregut acaba en un dels punts més icònics de Londres: el Tower Bridge i la Tower of London. És moment, doncs, de creuar el Tàmesi i fer un salt en la història si es que encara queden forces!

London Bridge

Més informació:

  • Lloc: Southwark, Londres
  • Arquitectes: Renzo Piano (The Shard) i Norman Foster (City Hall)
  • Com arribar-hi: Metro Tower Hill o London Bridge
  • Preu: pujar al The Shard costa 25 lliures; entrar al City Hall és gratis
Anuncis

3 thoughts on “The Shard i el City Hall, la cara més nova del barri de Southwark a Londres

  1. Una de les coses que més ens fascinen quan visitem una gran ciutat és el seu skyline. Trobar aquella imatge que identifiqui ràpidament un lloc. I Londres va camí de tenir un preciós. Aquests edificis que ens descobriu mostren una ciutat poderosa i urbanita.

    Salut i bons viatges!!!!

    • Amb Londres tens la sensació que cada vegada que hi vas hi ha un skyline diferent! I no paren de construir edificis nous… N’ensenyarem alguns que estan a mitges però que ja es veuen espectaculars!

      Gràcies pel comentari i que no sigui molt dura la rentrée!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s