Les altres Pedreres

La Pedrera d'Antoni Gaudí

El 31 d’octubre passat la Casa Milà, o com la coneix tothom, La Pedrera, va celebrar el seu centenari. Dins dels actes que s’han fet per commemorar aquesta data, el que és un dels edificis més fotografiats de Barcelona acull una exposició que porta per títol “Les altres pedreres“. Són sis edificis de principis del segle passat, sis obres mestres signades per sis arquitectes contemporanis a Gaudí i que comparteixen amb el geni català una visió global de l’arquitectura i el disseny.

La Pedrera interior

L’exposició és una excel·lent oportunitat per tornar a visitar la Pedrera, aturar-nos un moment per redescobrir l’edifici i posar-nos a la pell dels turistes que la veuen per primera vegada. Però sobretot ens permet situar la Casa Milà en el seu context històric. Un moment en què l’arquitectura evolucionava per deixar enrera les teories més clàssiques. S’establien, doncs, les bases per l’arquitectura moderna que recollia els avenços que s’estaven produint gràcies a la Revolució Industrial i l’inici de la producció en sèrie. Els sis arquitectes escollits són Víctor Horta, Hector Guimard, Charles Rennie Mackintosh , Josef Hoffmann, Adolf Loos i Frank Lloyd Wright.

Víctor Horta és el representant de l’Art Nouveau a Bèlgica. L’exposició se centra en la Maison Horta de Brussel·les, que va ser la casa particular i el taller de l’arquitecte al barri de Saint-Gilles. Però qui hagi estat a la capital belga haurà trobat bells edificis d’Horta per tota la ciutat i potser n’ha visitat algun sense saber-ho, com per exemple el Centre Belge de la Bande Desinée, el museu  belga del còmic.

Centre du bande desinée

L’altre representant de l’Art Nouveau, en aquest cas francès, és Hector Guimard. L’edifici escollit és poc conegut: l’Hôtel Mezzara, a París. Fa pocs anys que es va restaurar i de tant en tant s’hi fan exposicions temporals. Però segur que tothom qui hagi estat a la capital francesa reconeix aquesta obra de Guimard, convertida en un dels símbols universals de la ciutat.

Metro Paris Guimard

L’exposició continua amb Charles Rennie Mackintosh, l’arquitecte menys conegut per a nosaltres de tots sis, perquè en el nostre viatge a Escòcia no vam passar per Glasgow. Però sí que coneixíem el seu treball amb el mobiliari, les seves cadires i les seves teories, claus en el pas de l’Art Nouveau cap al racionalisme.

D’Escòcia viatgem al Jugendstil vienès de la mà de Josef Hoffman, un dels fundadors de la Secession, el modernisme austríac. Curiosament no s’escull cap edifici de Viena per representar aquest moviment, sinó que s’il·lustra amb el Palais Stoclet que Hoffman va construir a Brussel·les. És un dels millors exemples del concepte d’obra d’art total (Gesamtkunstwerk) i Hoffman va comptar amb la col·laboració d’un altre fundador de la Secession, el pintor Gustav Klimt, per decorar-ne l’interior. Malauradament, l’edifici continua sent avui en dia una residència privada, objecte d’un litigi amb el govern belga, i tot que ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, no es pot visitar.

Loos Haus

El següent edifici sí que està a Viena. És la Looshaus, d’Adolf Loos, que abandona ja els principis modernistes per posar les bases del racionalisme. La seva façana de finestres sense cap ornamentació va provocar una forta polèmica a l’època, com us vam explicar en l’entrada “Un dia Adolf Loos a Viena”.

The Robie House

Finalment, i en un “in crescendo” imparable per a nosaltres, l’exposició s’acaba amb un dels arquitectes que més ens ha marcat i amb un dels edificis que més ens ha impresionat: la Robie House de Frank Lloyd Wright, a Chicago. Fem el salt d’Europa als Estats Units per endinsar-nos en l’obra d’un dels arquitectes que més ha influït l’arquitectura del segle XX. Aparentment poca cosa tenen a veure Gaudí amb F. Lloyd Wright i les seves línies rectes i simples, però com ens van explicar en una de les visites que vam fer, comparteixen dos elements essencials en la seva obra. El primer és la gran influència que la natura té en els dos. En el cas de Gaudí amb l’incorporació d’elements naturals i formes mediterrànies en l’ornamentació. En el de F. Lloyd Wright, en la disposició dels edificis respectant els terrenys on s’ubicaven i buscant la millor orientació climàtica, integrant el paisatge dins de la casa.

The Robie House entrada

The Robie House general lateral

L’altre gran punt en comú entre F. Lloyd Wright i Gaudí és que tots dos dissenyen també fins a l’últim detall de l’interior dels seus edificis, incloent mobiliari i decoració. F. Lloyd Wright articula la Robie House al voltant de la xemenia, cos central i indispensable de la casa en un clima tan fred com el de Chicago. La xemeneia atravessa les tres plantes de l’edifici. La Robie House també conserva el mobiliari que l’arquitecte va dissenyar expressament per a la família.

The Robie House interior xemeneia

The Robie House interior general

La Robie House té tres plantes que gairebé no es distingeixen des de l’exterior. Com totes les cases de F. Lloyd Wright, l’entrada està dissimulada en un lateral i els sostres amb voladís i les finestres elevades preserven totalment la intimitat de l’interior.

The Robie House entrada des de dins

The Robie House passadissos

A diferència d’altres de les Prairie House de F. Lloyd Wright, la Robie House no està a Oak Park, on l’arquitecte tenia el seu estudi. Trobem l’edifici a Hyde Park, al sud de la ciutat i molt a prop de la Universitat de Chicago. La casa està oberta al públic i s’hi fan visites guiades de dijous a dilluns. És molt recomenable reservar perquè F. Lloyd Wright desperta fascinació als Estats Units i els seus edificis acostument a estar molt concorreguts. Quan nosaltres hi vam anar tot just l’acabaven de tancar al públic per fer-ne una restauració integral i ens vam haver de conformar en visitar-la des de fora, tot i que sí que es podia passejar per l’exterior i el jardí. Una pena, tot i que segurament, la vam poder fotografiar amb més calma i sense que hi hagués cap altra turista. Ara ja torna a estar oberta al públic.

The Robie House mirant per la finestra

The Robie House lateral lluny

Recomenem molt que si visiteu París, Brussel·les, Viena, Glasgow o Chicago, visiteu aquestes cases sobre el terreny, encara que algunes només es puguin veure des de fora. Però sobretot i mentrestant, recomenem que visiteu l’exposició “Les altres Pedreres” a la Casa Milà. Estarà oberta fins al 24 de febrer, de dilluns a diumenge de 10 a 20h i l’entrada és gratuïta. No hi ha excusa!

Advertisements

11 thoughts on “Les altres Pedreres

    • Us ho recomenem molt! No només hi ha informació dels edificis, també de mobles i objectes que els decoraven. Alguns tan moderns que sembla mentida que tinguin 100 anys. Creiem que ho disfrutareu… Ja ens explicareu!

  1. Gran post!!! Curiosament, d’edificis de Victor Horta no n’he vist cap, segurament perquè no he estat encara a Bèlgica (gran pecat, ho sé… en vies de solució). Però Mackintosh és un gran favorit… Tot i que avui en dia la seva empremta a Glasgow és més minsa que la de Gaudí a Barcelona, hi va deixar un grapat d’edificis espectaculars que valen molt la pena… La més cèntrica, les Willow Tea Rooms són una petita joia al bell mig del centre d’una ciutat que per fora sembla grisa però que si l’observes amb calma és de mil colors 😉

    • Ui, el teu comentari surt per duplicat… Cosa de les migracions… 😉
      Glasgow és la nostra gran assignatura pendent a Escòcia i l’hem de resoldre aviat! Quan ens animem ja et demanarem recomenacions.
      I sobretot, no et deixis perdre l’expo. A nosaltres ens va agradar molt!

  2. Gran post!!! Curiosament, d’edificis de Victor Horta no n’he vist cap, segurament perquè no he estat encara a Bèlgica (gran pecat, ho sé… en vies de solució). Però Mackintosh és un gran favorit… Tot i que avui en dia la seva empremta a Glasgow és més minsa que la de Gaudí a Barcelona, hi va deixar un grapat d’edificis espectaculars que valen molt la pena… La més cèntrica, les Willow Tea Rooms són una petita joia al bell mig del centre d’una ciutat que per fora sembla grisa però que si l’observes amb calma és de mil colors

  3. Un post molt especial que m’agradat molt. No en tenien ni idea de què estaven fent aquesta exposició… i ara de ben segur que no ens la perdrem. Voltarem pel mon sense bellugar-nos del Passeig de Gràcia.

    Gràcies per tota la informació que ens oferiu.

    • Gràcies pel vostre comentari! I sí, no s’ha fet gaire ressò dels actes del centenari de La Pedrera i alguns, com aquesta exposició, són força interessants. Sobretot perquè et donen un context històric, més enllà de Barcelona, i t’ajuden a donar valor a aquesta joia que tenim al Passeig de Gràcia.
      Si hi aneu ja ens direu què us ha semblat…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s