El Cementiri d’Igualada d’Enric Miralles i Carme Pinós

Cul de sac eix principal Cementiri Igualada

Quan heu visitat un país o una gran ciutat, quantes vegades heu inclòs en la vostra ruta un cementiri? Nosaltres ho hem fet a París, a Edimburg i també a Boston. Són llocs recomenats a moltes guies i amb el pas del temps s’han convertit en un atractiu turístic, una realitat molt allunyada del propòsit amb què es van construir. La majoria ja no estan en funcionament i els que el visiten ja no ho fan per portar flors a cap familiar o amic. Fins i tot hi ha un nom -força lleig- per a aquest tipus de turisme: necroturisme. També s’ha creat una associació de cementiris singulars d’Europa que agrupa aquells cementiris que, normalment pel seu valor artístic, val la pena visitar.

Alguns no són gaire coneguts. És el cas del cementiri d’Igualada, d’Enric Miralles i Carme Pinós. Un projecte singular, considerat com una de les obres més poètiques de l’arquitectura catalana, i que fa que molts turistes interessats en la matèria que visiten Barcelona es desplacin fins a Igualada per anar-hi. Turistes que conviuen, això sí, amb els veïns d’Igualada perquè el cementiri continua en funcionament.

Eix principal Cementiri Igualada

Es va construir entre el 1985 i 1994 i el conjunt l’havien de formar un llarg passeig amb nínxols, tombes i mausoleus, una fossa comuna, una capella i un laboratori d’autòpsies, però alguns d’aquests elements no es van arribar a completar. El projecte portava per nom “Zementiri” i constava de tres eixos en forma de Z, dels quals només se n’ha construït un.

Accés al Cementiri Igualada


Tres grans creus reben els visitants i just entrar al cementiri trobem la fossa comuna. Aquest és un element que habitualment no té protagonisme i que s’acostuma a col·locar en un lloc discret. Però aquí, els arquitectes el van voler col·locar deliberadament al principi, al davant de tot. La fossa ve definida per un gran mur amb peces geomètriques idèntiques de ciment prefabricat. La repetició, com a leitmotiv, ja sigui d’elements geomètrics o d’elements vegetals, genera buits, ombres i patrons, permanentment animats pels jocs de llum, les fulles i el peculiar paviment.

tomba comuna cementiri igualada

Just passat el fossar comença el passeig principal, que no està construit sobre el terreny, sinó exacavat dins d’ell, com una mena de riu que s’obre camí, i amb tot de símbols que donaran ritme al pendent: còdols, travesses de fusta, llums embellits i oxidats pel pas del temps i fragments de ciment al peu dels arbres. Com si d’un riu es tractés i tots aquests elements fossin els sediments que va arrossegant.

Eix principal elements simbòlics cementiri d'Igualada

Llum eix principal Cementiri IgualadaLlum eix principal Cementiri Igualada

A banda i banda, hi ha dispossats els nínxols en diversos trams tots inclinats cap al nord. Els nínxols estan també excavats dins de la terra. Les plaques que els delimiten estan separades, tenen les arestes assimètriques, en equilibri i no estan aliniades. Aquesta composició i la inclinació no té una intenció només estètica, de dinamitzar el conjunt, també vol facilitar la col·locació de flors i records pels difunts.

Eix principal vista general cementiri d'Igualada

Detall nínxols Cementiri Igualada

El passeig acaba en un cul de sac on s’hi han col·locat les tombes i els mausoleus, alguns encara per ocupar.

Tombes Detall Cementiri Igualada

I com que el projecte no es va completar, es va afegir un segon i un tercer nivell de nínxols, connectats per una escala.

Escales entre nivells Cementiri Igualada

És en el segon nivell on trobem el mausoleu del mateix Enric Miralles, mort l’any 2000. Un espai de record i peregrinatge per molts arquitectes a qui ha inspirat. Les inscripcions al mausoleu i el llibre de records són testimoni de l’interès arquitectònic que el cementiri ha generat i de les moltes visites que rep, més de fora que de casa nostra.

Mausoleu Enric Miralles Cementiri Igualada

Tampoc es van acabar la capella ni el laboratori d’autòpsies, que estaven al tercer nivell i que van quedar a mig construir. S’hi pot passejar per dins i és en l’espai de la capella, tant a l’interior com a la seva coberta exterior, on veurem més clarament la plasticitat del ciment, heretat d’un dels mestres de l’Arquitectura Moderna, Le Corbusier.

Capella i Laboratori Esplanada Accés Cementiri Igualada

Capella Espai central Cementiri Igualada

Capella obertures del sostre Cementiri Igualada

El Cementiri d’Igualada va rebre el premi FAD d’arquitectura. Però hi ha altres elements que ens poden ajudara a fer-nos una idea de la seva importància. Hi ha una sèrie de programes, Architectures, de la cadena francoalemanya Arte i que aquí va emetre el 33, que recorria el món per parlar dels edificis o espais més importants per la història de l’arquitectura. Se’n van fer 42 episodis dedicats a 42 edificis diferents de tota mena d’èpoques. D’aquests tres estan a Catalunya: són la Casa Milà d’Antoni Gaudí, el Pavelló Alemany de Mies van der Rohe i el Cementiri d’Igualada.

Mausoleu Enric Miralles detall làpida cementiri Igualada

El més fàcil per arribar al Cementiri és fer-ho amb cotxe, però si s’hi vol anar amb tren, amb els Ferrocarrils des de Barcelona, us deixem un petit mapa de com anar-hi a peu des de l’estació. I si voleu conèixer altres edificis d’Enric Miralles podeu llegir també el post que vam escriure sobre el Parlament d’Escòcia.

Anuncis

2 thoughts on “El Cementiri d’Igualada d’Enric Miralles i Carme Pinós

  1. Bona entrada! Soc una gran fan de visitar cementiris (encara que això del “necroturisme” com a terme no m’acaba de fer el pes) i el d’Igualada me l’heu descobert vosaltres! La propera vegada que vagi al REC hi aniré a fer una visita…

    Per cert, una llàstima que no s’acabessin ni la capella ni el crematori… La vídua de Miralles no estaria pas interessada en continuar la feina?

    • Hi ha projectat ampliar-lo i s’hi van fent obres, a càrrec de la primera dona de Miralles, la Carme Pinós que també és arquitecte i creadora del projecte. Però suposem que el problema deu ser el mateix de tots els ajuntaments ara, la falta de diners.
      I sí, estem d’acord en què s’hauria de buscar una altra paraula. Això del necroturisme sona fatal…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s