Secession: l’origen del modernisme a Viena

Pavelló Secession

Nova escapada, nova capital i noves coses a descobrir. Visitem Viena per primer cop i ens ve molt de gust submergir-nos en el Jugendstil, l’equivalent vienès al que seria el nostre Modernisme o a l’Art Nouveau francès. I amb aquestes intencions la primera visita què fem és al lloc on va néixer aquest moviment: el pavelló Secession (1898) de l’arquitecte Joseph Maria Olbrich.

Olbrich va ser un dels fundadors l’any 1897 del grup Vienna Secession, juntament amb Josef Hoffmann, Carl Moll, Kolo Moser i, el més conegut de tots, el pintor Gustav Klimt. Aquest grup d’artistes de múltiples disciplines va trencar amb les directrius de l’Acadèmia de Belles Arts, lligada a una tradició més clàssica i historicista, per apostar per un art més en sintonia al que s’estava fent en altres capitals europees.

Vista Frontal Pavelló Secession

El primer que necessitava aquest nou grup era un espai on organitzar les seves exposicions. Gràcies al mecenatge de K. Wittgenstein i la cessió d’uns terrenys municipals, es va encarregar a Joseph Maria Olbrich, que llavors treballava al despatx d’arquitectura d’Otto Wagner, que construis el Secession Pavilion. Va ser el primer edifici d’Europa construït expressament i exclusivament per acollir exposicions d’art i, encara avui, és l’edifici més antic dedicat a mostres d’art contemporani.

Lateral entrada Secession

L’edifici que, com era d’esperar, va generar divisió d’opinions entre els habitants de Viena, enfortia i proclamava el missatge artístic i ideològic de la Secessió. En destaca la cúpula de bronze daurat formada per fulles de llorer i que, per la seva forma, es va conèixer popularment com la “col”.

Vista lateral cúpula Secession

A la façana, la cita: Der Zeit ihre Kunst, der Kunst ihre Freiheit (A cada temps el seu art, a cada art la seva llibertat) proclama tota una declaració d’intencions del moviment. Una altra inscripció, Ver Sacrum, fa referència a una publicació que difonia el mateix ideari.  També en la decoració de la façana, en el fris frontal, hi ha les màscares de tres gòrgones que simbolitzen la pintura, l’escultura i l’arquitectura.

Lema Secession

Detall entrada Secession

Per tot l’edifici trobem diverses representacions de la natura: motius florals i també animals, amb sargantanes, tortugues i mussols, que donen joc a múltiples interpretacions simbòliques.

Escultures entrada Secession

Detall Mussols Secession

Detall decoració Entrada Secession

El fris de Beethoven de Gustav Klimt

El Pavelló Secession amaga a més a més una petita joia al seu interior: el fris de Beethoven de Gustav Klimt. L’any 1902, es va celebrar al Secession una innovadora exposició, que va suposar la culminació del Gesantkunstwerk (l’art total), i que aglutinava arquitectura, escultura, pintura i música. Diversos artistes hi participen amb les seves obres al voltant d’una escultura de Beethoven de Max Klinger. El fris de Beethoven que Gustav Klimt va crear per a l’ocasió forma part de la Història de l’Art amb majúscules. Havia de ser una obra temporal, però va tenir tant d’èxit que es va desmuntar i conservar després de la mostra. Després d’un periple per evitar les conseqüències de les dues Guerres Mundials a Àustria, i molt deteriorat pels desplaçaments i els anys passats en magatzems, el fris es va restaurar i col·locar en una sala construïda expressament al soterrani del Secession.

Coincidint amb el 150è. aniversari del naixement de Gustav Klimt, el Secession ha programat dos projectes expositiuts: Close-up Gustav Klimt i Gerwald Rockenschaub Platform. En el primer, hi trobem tota la informació del context històric, el periple i el procés de restauració que ha patit el fris en els seus 110 anys d’història. L’Institut de Conservació i Restauració de l’Acadèmia de Belles Arts de Viena hi col·labora amb una reproducció d’una de les figures del fris, feta amb les mateixes tècniques de Gustav Klimt. Un vídeo et permet veure en detall la complexitat de tot el procés artístic.

Close-up Gustav Klimt

El fris està instal·lat en una sala amb la mateixa disposició que al 1902, és a dir, a tres metres de terra. Ara, la instal·lació Gerwald Rockenschaub Platform, permet veure’l a l’alçada dels ulls. Una plataforma col·locada al mig de la sala ens eleva a tres metres del terra per poder observar, com mai, tots els detalls del fris com si estigués a peu pla. La instal·lació havia d’acabar a finals del 2012, però l’èxit que ha tingut ha fet que l’allarguin fins a l’abril de 2013. Per tant, si teniu oportunitat d’anar-hi, no us ho podeu perdre!!!

El Secession està obert cada dia de 10 del matí a 6 de la tarda, excepte els dilluns que tanca. L’entrada costa 8,5€ i et permet visitar a més del fris, les diferents exposicions d’art contemporani que hi hagi en aquell moment.

Placa Joseph Maria Olbrich

Anuncis

14 thoughts on “Secession: l’origen del modernisme a Viena

  1. Preciós, oi????? A mi em meravella aquest edifici i sempre que vaig a Viena hi passo, encara que no hi entri. Tan avançat a la seva èpoda, tan bonic i tan funcional… M’encanta!

    • Era un dels edificis que teníem apuntats a la llista com a imprescindibles i no es va decebre gens! L’edifici és meravellós però ara, a més, poder veure tots els detalls del fris de Beethoven de Klimt de tan a prop, és realment impagable…

      • Vau passar per l’exposició del 150 aniversari de Klimt al Belvedere? Era fantàstica, tot i que (com deien a Oh! Europa) me l’imaginava més gran 😉

      • Sí que hi vam anar i tens raó que amb tanta promoció potser ens esperàvem més. Però hi vam anar a última hora del dia i un cop ja ho havíem visitat tot, quan estaven a punt de tancar, vam tornar a la sala on hi ha el Petó i la Judith de Klimt i els vam poder veure sols, sense ningú més (bé, sí, el vigilant). Un privilegi increïble!
        Ara, com a museu ens va agradar molt més el Leopold i la seva col·lecció d’obres de Schiele. Ja en parlarem més endavant! 😉

    • Te n’afegim una altra de personalitzada: els pastissos! No havíem vist mai res semblant… I no només el més famós, la tarta Sacher. Vam anar a un cafè on hi havia més de 40 varietats diferents de pastissos!

  2. Hola parella! molt bona la descripció del pavelló! quan vam estar a Viena aquest edifici va ser una de les coses que vam veure només per fora, molt maco. Però si que vam veure el quadre “El petó” de Klimt, potser perquè és un dels meus pintors preferits (Cèlia) vam estar una bona estona i vam tornar una vegada i una altra a la mateixa sala! je je!

    • Doncs si hi torneu no dubteu a entrar al Pavelló i veure el Fris de Beethoven. A nosaltres ens va agradar més fins i tot que “El petó”. Potser perquè no el coneixíem tant i sobretot per les dimensions de la pintura. Espectacular!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s