L’Ara Pacis a Roma

Vista general edifici Ara Pacis a Roma

Aquest edifici de l’arquitecte nord-americà Richard Meier amaga un dels monuments més famosos de l’Antiga Roma: l’Ara Pacis, un altar cerimonial, construït al voltant de l’any 10 a.C. per commemorar la Pax Romana després de la conquesta d’Hispània i la Gàl·lia a mans de l’emperador August. Des del 2006, l’altar està integrat dins del Museu dell’Ara Pacis. El motiu és que la contaminació i els canvis de temperatura estaven deteriorant molt ràpidament el monument. Per això, a principis del segle XX, es va decidir cobrir-lo i es va encarregar el projecte a un arquitecte de renom: Richard Meier. El resultat es va poder veure acabat el 2006 i no va satisfer ningú. L’edifici, el primer d’arquitectura contemporània que es construïa en ple centre de Roma, va rebre una pluja de crítques demolidores. El  The New York Times, per exemple, el qualificava de “poc sensible amb l’entorn” i acusava Meier d’estar més preocupar a reflectir-hi el seu estil propi que no pas a fer un edifici que simplement protegís l’Ara Pacis sense emmascarar-lo.

L'Ara Pacis de Roma

L’edifici de Richard Meier, de terra de marbre travertí i parets de vidre, cobreix l’Ara Pacis però alhora permet que estigui il·luminat per la llum natural. Un complex sistema de climatització i tractament dels vidres impedeix que el sol i els canvis de temperatura puguin afectar el delicat monument però també fan la visita una mica més difícil. I és que, com es pot veure a la foto, tot un joc d’ombres cobreix l’altar, impedint en alguns racons apreciar els detalls d’alguns dels relleus. També és un malson per a les fotografies, perquè tot i que a ull nu costa de detectar, quan comences a fer les fotos no entens perquè de cop i volta tot és verd o groc o blau. Són els filtres dels vidres.

Però, malgrat tots aquests problemes, la visita a l’Ara Pacis és imprescindible. Estem davant d’una joia de l’art clàssic. Originàriament, estava situat al Camp de Mart però amb el pas dels segles el monument va quedar abandonat i sepultat. Se’n tornen a tenir notícies a mitjans del segle XVI però no és fins a principis del segle XX que comencen les excavacions sistemàtiques, se’l restaura i se’l trasllada a la seva ubicació actual al costat del riu Tíber.

L’Ara Pacis és un altar on s’hi feien sacrificis d’animals en honor als déus. El que és pròpiament l’altar es troba a l’interior d’un gran podi de marbre que destaca pel detall i la qualitat de la decoració escultòrica que cobreix tant les parets exteriors com les interiors. Bona part s’ha conservat. A la façana del recinte, encarada a l’oest, a banda i banda de l’entrada hi ha dues representacions al·legòriques, a l’esquerra el mite de la fundació de Roma, amb Ròmul i Rem, i a la dreta, Enees disposat a fer un sacrifici.

Lateral Ara Pacis amb processó SenatDetall del fris que mostra membres del Senat

Els laterals nord i sud de l’Ara Pacis estan millor conservats. S’hi veuen tota una sèrie de figures en processó que representen senadors, sacerdots, magistrats i membres de la família d’August, entre els quals hi hauria el mateix emperador. Els historiadors han reconegut la identitat històrica d’alguns dels personatges ja que elements com les corones de llorer al cap, les togues o l’ordre protocol·lari donen algunes pistes. Però sobretot el que impressiona és el nivell de detall d’aquests relleus: les expressions de les cares, la mirada, els plecs de la roba… Els personatges estan situats en dues fileres i la sensació de profunditat de camp s’aconsegueix amb el tamany i el detall dels relleus.

A la façana est de l’Ara Pacis es troba una de les al·legories més ben conservades, la de la Mare Terra o, segons altres interpretacions, de Venus, protectora del llinatge d’August. La deesa es presenta envoltada de flors, fruita i animals com a protectora i afavoridora de la prosperitat dels homes i la natura.

En descàrrec de Richard Meier i les crítiques rebudes s’ha de dir que l’encàrrec del Museu dell’Ara Pacis especificava que havia de contenir també sales per a exposicions temporals i un centre de conferències que fan que l’edifici sigui molt més gran i tingui altres funcions a més de preservar l’Ara Pacis. Al davant de l’edifici, Meier hi ha dissenyat una plaça amb una font. Un espai no gaire gran, íntim i que vam veure que era un dels espais de trobada per a la gent jove de Roma.

Plaça de l'Ara Pacis

En contrast amb les grans places renaixentistes i barroques (i plenes de turistes) de Roma, o amb les més recents i mastodòntiques construïdes en època de Mussolini, vam trobar que aquest era un dels millors racons de Roma per gaudir d’un moment de tranquil·litat, del sol de la tardor, i de descans entre visites esgotadores. L’Ara Pacis està situat a mig camí entre la Piazza di Spagna i la Piazza del Popolo i pot ser una bona aturada entre tots dos punts. Està obert de dimarts a diumenge de 9h a 19h i l’entrada costa 8,50€.

Font de la Plaça de l'Ara Pacis

Després de les moltes crítiques rebudes per l’edifici (el mateix Berlusconi va demanar fins i tot desmuntar-lo), Richard Meier ha arribat a un acord amb l’Ajuntament de Roma per fer-ne alguns canvis. Aquests retocs haurien d’estar acabats a principis del 2013. Per cert, si les vidreres del museu us han recordat alguna cosa, doncs sí, Meier és també l’arquitecte autor del Macba, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, i sí, al Macba també han tingut alguns problemes amb la llum.

Signatura Richard Meier Ara Pacis

Anuncis

2 thoughts on “L’Ara Pacis a Roma

  1. Un post molt instructiu! Fa unes 3 setmanes juntament era allà… La llàstima és que quan vam arribar ja havien tancat. Ara bé, tot i que vaig trobar que potser l’edifici era un pèl massa modern i que la visibilitat no era òptima per gaudir de l’Ara Pacis, em va semblar que complia la funció de protegir-lo amb molta gràcia.

    Per cert… no entenc l’obsessió d’alguns arquitectes amb omplir d’ombres els espais museístics 😦

    I, ara que ho dieu, sí que li trobo la semblança amb el MACBA 😉

    • Sobretot el que se li ha criticat és el tamany, però si a un arquitecte li demanes que el museu ha de cobrir l’Ara Pacis, acollir les oficines, la botiga, els serveis, i a més sales d’exposicions i conferències… Doncs és difícil que li surti un edifici petit…
      I tens raó, el tema de les ombres i la llum és un problema de moooolts museus.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s