La Fundació Beyeler a Basilea

Villa Berower on es troba la Fundació Beyeler

Basilea és d’aquelles ciutats on probablement no hi hauríem anat mai si no fos per feina. I aquest va ser el cas. Aprofitant que el Marc havia de treballar a ArtBasel, vaig disposar de 3 dies per descobrir que darrera la típica ciutat suïssa de postal s’amaguen molts petits tresors per als amant de l’arquitectura i l’art contemporani. De fet, la celebració a Basilea de la fira ArtBasel, la fira d’art contemporani més important del món, ha servit de pol d’atracció per a col·leccions privades d’excel·lent nivell que s’han instal·lat al voltant de la ciutat. Una de les més importants és la Fundació Beyeler, creada a partir del fons particular que el matrimoni de galeristes, Ernst i Hildy Beyeler, van anar acumulant durant els més de 50 anys de professió.

Quan Ernst Beyeler va decidir mostrar totes les seves obres en un museu, va tenir clar que l’arquitecte del projecte seria Renzo Piano, impressionat pel Centre Pompidou de París que l’italià havia creat juntament amb Richard Rogers . Només calia trobar l’espai que Beyeler volia que estés enmig de la natura. Finalment, el lloc escollit va ser la Villa Berower, al municipi de Riehen, una casa d’estil rococó (que actualment acull el restaurant del museu) rodejada d’uns extensos jardins i amb prou espai no només per construir l’edifici de la Fundació sinó també perquè algunes de les obres d’art es puguin mostrar a l’aire lliure.

Façana de la Fundació Beyeler de Renzo Piano

El projecte ideat per Renzo Piano aprofita la pendent del terreny per, d’una banda, amagar l’edifici que no es veu des de la carretera, només des de l’interior del recinte, i de l’altra, i gràcies també a l’àmplia coberta protegir les obres d’art exposades de la llum directa que entra a través dels grans finestrals. Les obertures de vidre estan col·locats a la façana nord i sud de l’edifici, mentre que l’est i l’oest són de pedra. En les dues façanes, Piano evita crear una separació dins/fora. De fet, la majoria de les obres es poden contemplar des de l’exterior de l’edifici mentre que des de l’interior el jardí es presenta com una continuïtat de l’estructura. Una fusió art/natura tal i com desitjava Ernst Beyeler.

Jardí frontal Fundació Beyeler

A més de l’edifici també tenia molta curiositat per veure l’exposició programada: una retrospectiva del polèmic, mediàtic i supercotitzat artista nord-americà Jeff Koons. Malgrat que bona part de la seva obra és massa kitch per al meu gust, em van sorprendre les peces menys conegudes dels seus inicis, i em vaig tornar a enamorar de les escultures més recents, les que simulen figures fetes amb globus. Enormes peces fetes d’acer cromat i pintades de colors llampants que pesen tones però que semblen lleugeres com si haguessin de sortir volant. Òbviament no es poden fer fotos a l’interior del museu, però com que les obres es veuen des de l’exterior, tothom feia trampes.

Interior Fundació Beyeler amb exposició de Jeff Koons

La façana posterior de l’edifici de Renzo Piano amaga encara una altra sorpresa: una petita llacuna amb vistes als prats de pastura que envolten la Fundació (de fet, aquell dia hi havien vaques pasturant). I enmig de la llacuna, fusionant art i natura com era el desig d’Ernst Beyeler, encara una altra magnífica escultura de Koons: Ballon Flower (Blue).

Llacuna de la Fundació Beyeler amb l'obra Balloon Flower (Blue) de Jeff Koons

Ara, si parlem de fusió d’art i natura i de Jeff Koons, probablement el primer que ens ve al cap és el seu famós Puppy, el gosset de flors de davant del Museu Guggenheim de Bilbao. Doncs bé, en Puppy no està sol. Des de fa uns anys té un germanet: l’Split-Rocker, meitat poni, meitat dinousaure. Fins ara, només s’havia pogut veure al Claustre del Palau dels Papes d’Avinyó, i als jardins de Versalles, però a la Fundació Beyeler semblava trobar-s’hi també molt a gust.

L'Split-Rocker, meitat poni, meitat dinousaure, de Jeff Koons

La Fundació Beyeler està oberta tots els dies, també diumenges i festius, i s’hi pot arribar amb els tramvies que recorren Basilea (la majoria dels hotels donen un passi gratuït per utilitzar tot el transport públic de la ciutat). Ara, l’entrada no és gens barata: 20 francs suïssos el 2012, uns 17 euros.

Anuncis

One thought on “La Fundació Beyeler a Basilea

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s